Matagalls, bogeria o retrobament

Dimarts 17 d'agost a la tarda, tot feia pensar que seria una calurosa tarda d'estiu, amb els ingredients normals d'una tarda desprès de treballar, però com be diu el títol aquella tarda no va ser igual a les altres, a les 19:00 sortíem de casa direcció al Matagalls, el que encara desconec es si per bogeria o per intentar tornar a trobar aquelles sensacions perdudes d'altres anys que sorties a fer activitat física i creies que el teu cos no tenia límits.

 

Doncs be a les 20:00 ja estàvem a coll fòrmic amb les malles posades i preparat per buscar els límits d'aquest any. Nomes van fer falta 3 minuts per veure que la maquinaria estava rovellada i que el pulsòmetre s’havia tornat boig del tot amb unes pulsacions altíssimes.

Però no estàvem allà per lamentar-nos de la falta de entreno o queixar-nos de que malament anàvem. Així que varem seguir amunt, amb les pulsacions per els núvols i destroçan els cos una mica mes a veure si d'una vegada per totes aquest any comencem a agafar una mica de ritme.

Amb dos petits descansos per fer algunes fotos i de passar recuperar "The body", amb 45minuts estàvem a dalt, 30 minuts entre la foscor, els grills, alguna que altre vaca que pujant casi no les havia ni saludat i la llum de la lluna van servir per arribar al cotxe de nou.

Arribat en aquest punt es quan et preguntes: ¡Estic boig! o realment val la pena disfrutar d'aquest petits moment que et brinda la vida?

Jo ho tinc clar!!! vosaltres?