Montseny, entre la canícula i els bolets.

Desprès de una setmana marcada per les temperatures agradables arribem al fi de setmana amb la calor trepitjant-nos els talons, el dissabte busquem mil excuses per passar-nos el dia sota l'aire condicionat, però el diumenge avorrits de inactivitat busquem alguna opció que pugui ser factible.

Així que cap a les 10:30 sortim cap al Montseny a veure que es pot fer per la  ombrívola vessant nord.

Tot i que durant tot el trajecte el termòmetre no dona cap treva, al arribar a Santa Fe tenim la sort de un petit aire que encara ens permet sortir del cotxe a caminar.

Al final decidim sortir de Santa Fe per pujar fins el Montseny tot buscant bolets i gaudint de l’ombra de les fagedes.

Al arribar a dalt quatre glops d’aigua , una estona de repòs a sota d’un arbre i amb tranquil·litat de retorn cap al cotxe fan una matinal prou atractiva per arribar a casa amb gana i el casament correcte per fer una bacaina ven dinat.

Matagalls, bogeria o retrobament

Dimarts 17 d'agost a la tarda, tot feia pensar que seria una calurosa tarda d'estiu, amb els ingredients normals d'una tarda desprès de treballar, però com be diu el títol aquella tarda no va ser igual a les altres, a les 19:00 sortíem de casa direcció al Matagalls, el que encara desconec es si per bogeria o per intentar tornar a trobar aquelles sensacions perdudes d'altres anys que sorties a fer activitat física i creies que el teu cos no tenia límits.

 

Doncs be a les 20:00 ja estàvem a coll fòrmic amb les malles posades i preparat per buscar els límits d'aquest any. Nomes van fer falta 3 minuts per veure que la maquinaria estava rovellada i que el pulsòmetre s’havia tornat boig del tot amb unes pulsacions altíssimes.

Però no estàvem allà per lamentar-nos de la falta de entreno o queixar-nos de que malament anàvem. Així que varem seguir amunt, amb les pulsacions per els núvols i destroçan els cos una mica mes a veure si d'una vegada per totes aquest any comencem a agafar una mica de ritme.

Amb dos petits descansos per fer algunes fotos i de passar recuperar "The body", amb 45minuts estàvem a dalt, 30 minuts entre la foscor, els grills, alguna que altre vaca que pujant casi no les havia ni saludat i la llum de la lluna van servir per arribar al cotxe de nou.

Arribat en aquest punt es quan et preguntes: ¡Estic boig! o realment val la pena disfrutar d'aquest petits moment que et brinda la vida?

Jo ho tinc clar!!! vosaltres?

Projecció Nepal 2009

Despres de l'exit que va tenir l'exposició us deixem el videos de la projecció que vem oferir el primer dia.